Oh!! nineta bellugadissa, descarada.
Imprevissible no sabem pas com t'aixeques pel matí?
Els teus ulls grans com dibuixats em recorden un ou farrat.
ja jaja
Que dius??? jo, un ou farrat?
Si si, no més que et canvia el
color del rovell per un color blau verd indefinit
com
tú.....
Com una onada, cada cop t'atreveixes
més, agafes embrazida
primer vas cap a la sorra prop
meu.... la pilota...un castell …tot resta esberlat, i tornem a
començar
ayyyy!!! m'has mullat els peuets,
ummmm, que fresqueta que ets!!
cada cop sento el teu batec més
fort...t'imagino gran
de lluny vens cap a mi, esbojarrada
tot es desassossec, aquelles ninetes
com dibuixades, no tenen calma.
Mirada tranquil·la acarona els teu
gest, nerviós i espeditat
Poc a poc, tot es torna lent....les
ones ja no em desperten
han emmmodit...
han emmudit les ones..
ResponEliminamm ara em faig un ou ferrat Pandoreta! i m'hi mullaré els peus...:)
molt locuaz!!! lagartija, je je
EliminaHola lagartijilla!!! que visqui el ou farrat.
EliminaAquest anar i venir.
ResponEliminaQuin bressol!
si es com si anesis en un baixell...
Eliminaes una passejada en vaixell....
Eliminaquina tieta més artística que tinc! molt bonic el poema!!
ResponEliminaSi, podiem montar una coreografia i ballar, je je
EliminaNo es un poema: ¡es un cuadro! un fresco impresionista.
ResponEliminaY parece que uno está contigo, allí, mojándose los pinreles, mientras el pensamiento y el deseo se deslizan e impregnan las cosas, las palabras, tu tierno corazón de culebrilla.
Un beso, josep.