dimecres, 2 de maig de 2012

i de la rauxa ràbia i després la calma




Oh!! nineta bellugadissa, descarada. Imprevissible no sabem pas com t'aixeques pel matí?
Els teus ulls grans com dibuixats  em recorden un ou farrat.
ja jaja
Que dius??? jo, un ou farrat?
Si si, no més que et canvia el color del rovell per un color blau verd indefinit
com tú.....
Com una onada, cada cop t'atreveixes més, agafes embrazida
primer vas cap a la sorra prop meu.... la pilota...un castell …tot resta esberlat, i tornem a començar
ayyyy!!! m'has mullat els peuets, ummmm, que fresqueta que ets!!
cada cop sento el teu batec més fort...t'imagino gran
de lluny vens cap a mi, esbojarrada
tot es desassossec, aquelles ninetes com dibuixades, no tenen calma.

Mirada tranquil·la acarona els teu gest, nerviós i espeditat
Poc a poc, tot es torna lent....les ones ja no em desperten
 han emmmodit...

9 comentaris:

  1. han emmudit les ones..
    mm ara em faig un ou ferrat Pandoreta! i m'hi mullaré els peus...:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. molt locuaz!!! lagartija, je je

      Elimina
    2. Hola lagartijilla!!! que visqui el ou farrat.

      Elimina
  2. Respostes
    1. si es com si anesis en un baixell...

      Elimina
    2. es una passejada en vaixell....

      Elimina
  3. quina tieta més artística que tinc! molt bonic el poema!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, podiem montar una coreografia i ballar, je je

      Elimina
  4. No es un poema: ¡es un cuadro! un fresco impresionista.
    Y parece que uno está contigo, allí, mojándose los pinreles, mientras el pensamiento y el deseo se deslizan e impregnan las cosas, las palabras, tu tierno corazón de culebrilla.
    Un beso, josep.

    ResponElimina