dimecres, 2 de maig del 2012

i de la rauxa ràbia i després la calma




Oh!! nineta bellugadissa, descarada. Imprevissible no sabem pas com t'aixeques pel matí?
Els teus ulls grans com dibuixats  em recorden un ou farrat.
ja jaja
Que dius??? jo, un ou farrat?
Si si, no més que et canvia el color del rovell per un color blau verd indefinit
com tú.....
Com una onada, cada cop t'atreveixes més, agafes embrazida
primer vas cap a la sorra prop meu.... la pilota...un castell …tot resta esberlat, i tornem a començar
ayyyy!!! m'has mullat els peuets, ummmm, que fresqueta que ets!!
cada cop sento el teu batec més fort...t'imagino gran
de lluny vens cap a mi, esbojarrada
tot es desassossec, aquelles ninetes com dibuixades, no tenen calma.

Mirada tranquil·la acarona els teu gest, nerviós i espeditat
Poc a poc, tot es torna lent....les ones ja no em desperten
 han emmmodit...

dimarts, 10 d’abril del 2012

Exposició de Pedro Madueno a CaixaFòrum


Fotografia josé Hierro
Barcelona, 2000 Pedro Madueno 



Alegría

Llegué por el dolor a la alegría.
Supe por el dolor que el alma existe.
Por el dolor, allá en mi reino triste,
un misterioso sol amanecía.
Era alegría la mañana fría
y el viento loco y cálido que embiste.
( Alma que verdes primaveras viste
maravillosamente se rompía. )
Así la siento más. Al cielo apunto
y me responde cuando le pregunto
con dolor tras dolor para mi herida.
Y mientras se ilumina mi cabeza
ruego por el que he sido en la tristeza
a las divinidades de la vida.
De "Alegría" 1947



El fotògraf Pedro Madueno fa un repàs de 35 anys com a fotògraf periodístic.

En uns instants "dispara" surt el retrat
Carregat d'intensitat i simbologia